La CVP, estructura vital de l’organisme
Al llarg de l’evolució de les espècies cada osei ha promogut l’aparició d’un gran sistema orgànic, amb la seva activitat biològica corresponent, i una determinada activitat psíquica, amb la seva corresponent zona cerebral. El mateix passa a nivell embriològic: cada osei genera un tipus de cèl·lules inicials, que aniran conformant el seu sistema orgànic específic, amb la seva activitat biològica i amb la psique corresponent a la peculiaritat de les seves associacions cel·lulars.
A l’organisme de l’ésser humà i en el dels vertebrats, la interrelació absoluta de les cinc oseis, els seus moviments bàsics, els seus grans sistemes orgànics, les activitats biològiques, psíquiques i cerebrals, han creat una estructura rectora de l’organisme que denominem amb la sigla CVP:
C de crani, V de vèrtebres, P de pelvis.
La CVP integra, en una total interdependència, els components següents (l’existència de cada un d’ells necessita la dels altres i la seva interconnexió):
| cavitat | zona | centre del sistema | osei | |
| blau | cranial | cap | nerviós | vertical |
| verd | pectoral | espatlles | motor-combustiu | frontal |
| vermell | digestiva | abdomen | assimilocirculatori | lateral |
| ocre | urinària | cintura | eliminatori | rotatoria |
| lila | pelviana | malucs | reproductor-conjuntiu | central |
Atès que la cultura només disposa dels conceptes cap i tronc o cervell i cos, se sol exposar la idea que el cap regeix el tronc o que el cervell mana sobre el cos. Certament, el cervell (el sistema nerviós) reflecteix i coordina les diferents activitats cel·lulars dels diferents sistemes orgànics i de les seves psiques cel·lulars, però no regeix la vida de l’organisme. Va ser, precisament, l’organisme de les diferents espècies el que en el transcurs d’un extens procés evolutiu va promoure l’aparició i el desenvolupament del cap i del cervell. Els milions de cèl·lules del cap-tronc-extremitats formen la CVP perquè aquesta representi la vida.
Quan la CVP executa cada un dels cinc moviments, es mobilitzen els músculs propis de cada osei juntament amb les seves vèrtebres específiques, a cada cifosi i a cada lordosi del seu eix vertebral; s’activen els òrgans de la seva cavitat i les zones corresponents del sistema nerviós i del cervell, amb la psique particular de cada osei; i, d’acord amb la necessitat externa, la CVP maneja adequadament les extremitats (braços-mans i cames-peus, en l’ésser humà; potes, en els quadrúpedes; ales i potes, en les aus; aletes, en els peixos).
L’acció de cada osei en la pelvis humana
L’acció de cada osei sobre la planta dels peus
La CVP és la representant del nostre organisme, perquè constitueix la màxima organització de totes les seves associacions cel·lulars i és l’estructura rectora de la nostra vida, ja que implica les cinc modalitats d’expressió i les cinc capacitats de reacció, les cinc oseis + i – (I-X), en una absoluta interdependència.
