La particular manifestació de l’osei
en cada individu, o el taiheki

 

L’àrea vestida del conscient és relativament fàcil d’identificar si coneixem la instrucció, la història, la cultura i l’educació d’una persona. Però, quin és el contingut específic de l’àrea no vestida del conscient?

El descobriment de Haruchica Noguchi sobre del moviment espontani (l’osei) i la seva estructura (l’esquema osei) és clarificador: el contingut psíquic del conscient espontani depèn de l’osei en la qual es canalitza el desig o la tensió A, a cada moment.

Aquesta canalització no només depèn de l’exigència de l’estímul o de la circumstància que viu el subjecte. Depèn, sobretot, del predomini, en més o en menys (+ o –), d’algunes de les cinc oseis, determinat hereditàriament, és a dir, degut al condicionament congènit que Noguchi va denominar taiheki:

Segons l’individu, la tensió A es canalitza predominantment en algunes associacions cel·lulars i en algunes zones de l’organisme; s’activen les regions de la CVP i de les extremitats, el moviment, el sistema orgànic, la funció biològica, la sensibilitat i l’activitat psíquica i cerebral, corresponents a les seves oseis dominants.

El taiheki comporta un avantatge i un desavantatge, al mateix temps. En la mesura que és una especialització, el taiheki incrementa la capacitat de l’individu per reaccionar en la dimensió del món pròpia de l’osei predominant quan les circumstàncies ho exigeixen. Però pel mateix fet de ser una especialització, el taiheki limita la capacitat de percepció i de resposta en les cinc dimensions, les cinc oseis, + i –, que sempre són presents en qualsevol situació.

El predomini de l’osei vertical, oseis (+) I i (–) II
El predomini de l’osei lateral, oseis (+) III (–) IV
El predomini de l’osei frontal, oseis (+) V (–) VI
El predomini de l’osei rotatòria, oseis (+) VII (–) VIII
El predomini de l’osei central, oseis (+) IX (–) X

 

 

 

 

 

La dominància d’una osei per hàbit o per taiheki
L’ús preferent d’una osei o d’una altra per mantenir l’equilibri vital en cada persona també està condicionat per molts altres factors:

  • la falta d’atenció en la lactància pot estimular les oseis – ;
  • la repressió a la infància pot activar l’osei + de rebel·lia i la torsió de la CVP;
  • tenir germans/es pot facilitar el conreu de l’osei lateral o, al contrari, pot enfortir l’osei vertical, frontal o central;
  • l’ambient de la ciutat o del poble pot activar l’osei vertical i el coll o l’osei rotatòria i la cintura, respectivament;
  • l’èxit o el fracàs a l’estudi escolar i a la professió pot potenciar les oseis +, en el primer cas, o les oseis -, en el segon;
  • els problemes amb la parella poden crear complexes activacions conflictives de les diverses oseis;
  • les persones que es dediquen a l’esport, a la música, o a una activitat intel·lectual, com la matemàtica, per exemple, per l’especificitat de cada activitat, poden desenvolupar, respectivament, l’osei frontal i el sistema motor, l’osei lateral i el sistema simpàtic o l’osei vertical i el sistema nerviós central;
  • els traumes físics també determinen l’ús d’una osei o d’una altra (per exemple, que una cama hagi quedat molt més curta que l’altra activa l’ús de l’osei lateral i debilita en especial un costat de la CVP).

¿Com podem distingir si l’activació superior d’una osei és deguda a l’hàbit adquirit per l’organisme per respondre a les circumstàncies de la seva vida o al predomini d’alguna osei per taiheki?

La distinció d’aquests dos casos no és fàcil i requereix una observació oberta i constant, que ha de seguir el criteri següent:

Quan es tracta del primer cas, l’activació de l’osei és parcial: la mobilització de la psique específica no repercuteix sobre l’activitat orgànica o física no conscient ni sobre totes les parts i regions de l‘organisme; i al revés, l’activació d’algunes regions orgàniques no repercuteix sobre la psique particular.

Quan la manifestació d’una osei és deguda al taiheki de l’individu, l’activació és global: es manifesta en totes les seves activitats energètiques (motriu, física i biològica, cerebral i psíquica); en el conscient i en el no conscient; en totes les regions de la CVP i de les extremitats.

Fer aquesta distinció és de gran valor i, en determinats moments, és decisiva per a la vida-salut de l‘individu o per a la comunicació interpersonal. Alguns cops es pot establir de seguida, però, en general, requereix un llarg i minuciós procés d’observació.

En definitiva, observar el taiheki de cada persona és una preciosa oportunitat per comprendre l’immens significat del descobriment de Haruchika Noguchi:

l’original i irrepetible expressió de la vida i de la seva estructura (l’osei i l’esquema osei) en la naturalesa de cada ésser humà.

Següent >