L’oblidada naturalesa humana
De la mateixa manera com es proclama que hi ha la necessitat urgent de tenir un respecte més gran pel medi ambient, reclamem que hi hagi un coneixement més gran i més respecte a la vida de l’organisme humà i a la seva manifestació espontània.
Durant milers d’anys, hem acumulat múltiples i sòlids coneixements sobre la vida humana. Això no obstant:
Mentre la cultura occidental adoptava un enfocament analític, i perfeccionava el saber sobre cada una de les activitats de l’organisme, la cultura oriental no perdia de vista la globalitat de l’ésser humà, i es despreocupava de distingir-les amb precisió.
Tanmateix, totes dues cultures encara no han clarificat com s’estableix, en el nostre organisme, la interrelació entre les seves diverses activitats energètiques: motrius, biològiques i psíquiques.
D’altra banda:
En els últims cinquanta anys, assistim a l’ús massiu dels coneixements de la ciència occidental a qualsevol societat, a totes les cultures i en qualsevol lloc del planeta. Malgrat que això sigui extraordinari en molts sentits, alhora, també és cert que la naturalesa humana mai havia estat objecte de tanta intervenció i de tanta manipulació com avui dia.
En definitiva:
La Cultura Humana, l’occidental i l’oriental, ens ha ensenyat, de diferents maneres, com podem dominar la nostra naturalesa, però, sobretot, no ens ha ensenyat com podem comprendre la nostra pròpia manifestació espontània, l’expressió directa de
- la vida del nostre especial organisme,
que ens ha fet néixer, créixer i que ens manté vius, amb una unió indivisible entre psique-soma, voluntari-involuntari, conscient-no conscient; - que ens ha permès aprendre i crear la cultura, el progrés i el coneixement, i que ens permet comunicar-nos a través d’ells;
- que és particular per a cada un de nosaltres;
- que origina la conducta humana, els seus conflictes i la nostra vida-salut.
En no disposar de paraules per identificar la interrelació natural de les diverses activitats del nostre organisme, se’ns fa difícil
- percebre que el seu bloqueig-dissociació és la principal causa interna de la pèrdua de la nostra salut
- i sentir la necessitat de resoldre’l.
La cultura seitai ens ofereix unes pràctiques senzilles i un nou coneixement sobre el nostre organisme que són tan fonamentals com revolucionaris, que ens permeten atendre i comprendre l’oblidada naturalesa humana i aprendre de la seva manifestació espontània.
