La distinció entre taiheki i condicionament postnatal
L’ús preferent d’una osei o d’una altra que fa cada individu també s’explica per molts altres factors:
- la falta d’atenció en la lactància pot estimular les oseis – ;
- la repressió a la infància pot activar l’osei + de rebel·lia i la torsió de la CVP;
- tenir germans/es pot facilitar el conreu de l’osei lateral o, al contrari, pot enfortir l’osei vertical, la frontal o la central;
- l’ambient de la ciutat o del poble pot activar l’osei vertical i el coll o l’osei rotatòria i la cintura, respectivament;
- l’èxit o el fracàs a l’estudi escolar i a la professió pot potenciar les oseis +, en el primer cas, o les oseis -, en el segon;
- els problemes amb la parella poden crear complexes activacions conflictives de les diverses oseis;
- les persones que es dediquen a l’esport, a la música, o a una activitat intel·lectual, com la matemàtica, per exemple, per l’especificitat de cada activitat, poden desenvolupar, respectivament, l’osei frontal i el sistema motor, l’osei lateral i el sistema simpàtic o l’osei vertical i el sistema nerviós central;
- els traumes físics també determinen l’ús d’una osei o d’una altra (per exemple, que una cama hagi quedat molt més curta que l’altra activa l’ús de l’osei lateral i debilita en especial un costat de la CVP).
Com podem distingir si una activació més gran d’una osei és deguda als condicionaments postnatals o al taiheki?
La distinció d’aquests dos casos no és fàcil i requereix una observació oberta i constant, que ha de seguir el criteri següent: Quan es tracta del primer cas, l’activació de l’osei és parcial: la mobilització de la psique específica no repercuteix sobre l’activitat orgànica o física no conscient ni sobre totes les parts i regions de l‘organisme; i, al revés, l’activació d’algunes regions orgàniques no repercuteix sobre la psique particular. Quan la manifestació d’una osei és deguda al taiheki de l’individu, l’activació és global: es manifesta en totes les seves activitats energètiques (motriu, física i biològica, cerebral i psíquica); en el conscient i en el no conscient; en totes les regions de la CVP i de les extremitats.
Fer aquesta distinció és de gran valor i, en determinats moments, és decisiva per a la vida-salut de l‘individu o per a la comunicació interpersonal. Alguns cops es pot establir de seguida, però, en general, requereix un llarg i minuciós procés d’observació.
En definitiva, observar el taiheki de cada persona és una preciosa oportunitat per comprendre l’immens significat del descobriment de Haruchika Noguchi: l’original i irrepetible expressió de la vida i de la seva estructura (l’osei i l’esquema osei) en la naturalesa de cada ésser humà.
