La psique que neix a l’organisme
La psique cel·lular
Just al cap d’unes setmanes després de la fecundació, els milers de cèl·lules que ha generat la cèl·lula fecundada s’agrupen en cinc tipus inicials. Com que corresponen a cada una de las cinc oseis, les denominem: cèl·lules I-II, osei vertical; cèl·lules V-VI, osei frontal; cèl·lules III-IV, osei lateral; cèl·lules VII-VIII, osei rotatòria; cèl·lules IX-X, osei central.
Cada grup cel·lular embrionari, en els múltiples i complexos desplaçaments, desplega el moviment de l’osei que l’ha originat i genera noves cèl·lules amb les que crea els teixits, la cavitat i el sistema orgànic de la seva osei. Les seves associacions cel·lulars mostren un comportament específic, la percepció, la memòria i la intel·ligència que denominem psique cel·lular.
Les cèl·lules I-II creen les neurones del sistema nerviós, que es dediquen a interpretar i a coordinar diverses informacions per tal d’elaborar una planificació general. Necessiten distanciar-se del contacte directe amb les altres cèl·lules per poder captar la informació en tota la globalitat, des de lluny. S’associen entre elles en un estricte ordre jeràrquic. També formen la vista, l’únic sentit que percep els estímuls sense contacte.
Amb el moviment ascendent i amb la qualitat medul·lar-estàtica, manifesten una psique cel·lular observadora, distant i jeràrquica, que denominem psique cel·lular contemplativa.
Les cèl·lules V-VI creen les cèl·lules del sistema muscular-locomotor i respiratori, que es dediquen a realitzar la funció combustible o metabòlica. Elles saben que aquesta funció ha de ser eficaç i ràpida, per a la qual cosa escullen el camí més veloç, curt i unidireccional: van de l’origen a la inserció en els músculs, de la procedència a la destinació en les vies respiratòries, sense desviacions. Fan un càlcul exacte i aprofiten l’espai amb eficàcia.
Amb el moviment unidireccional cap endavant i la seva qualitat perifèrico-dinàmica, manifesten una psique cel·lular unidireccional, pràctica i eficaç, que denominem psique cel·lular pragmàtica.
Les cèl·lules III-IV creen les cèl·lules del sistema assimilocirculatori, que es dediquen a repartir l’aliment a tot l’organisme. Amb aquesta finalitat, actuen en relació al gust i s’associen establint una xarxa d’intercomunicació bilateral que permet animar l’organisme en tot moment. No cerquen l’eficàcia ni l’ordre jeràrquic, sinó l’estat de contentació o de descontentament de les cèl·lules. Saben jugar el paper de mediadores, comunicant unes parts de l’organisme amb unes altres.
Amb el moviment esquerra-dreta i la qualitat perifèrico-dinàmica, manifesten una psique cel·lular gustativa, comunicativa i mediadora, que denominem psique cel·lular emocional.
Les cèl·lules VII-VIII creen les cèl·lules del sistema urinari, que realitzen la funció eliminatòria. Saben distingir l’espai o territori propi, vigilant les substàncies que són nocives per a l’organisme, revisant la selecció realitzada, expulsant l’invasor, regulant la pressió i l’adequació o la inadequació de la força, netejant l’organisme i protegint-lo dels enemics.
Amb el moviment giratori i la qualitat perifèrico-dinàmica, manifesten una psique cel·lular lluitadora, territorial i conclusiva, que denominem psique cel·lular competitiva.
Les cèl·lules IX-X creen les cèl·lules del sistema reproductor, regenerador cel·lular i conjuntiu subjacent. La seva intensa vitalitat els permet captar tant la vida com la mort per poder realitzar la regeneració cel·lular. Saben com cal establir contactes intercel·lulars multiradials per unir les diverses parts de l’organisme, comunicar les cèl·lules de nucli a nucli, captant l’interior, i saben perpetuar l’espècie. Ho fan calladament, amagades en els diferents teixits, expressant-se només quan és oportú.
Amb el moviment cel·lular multiradial i la qualitat medul·lar-estàtica, manifesten una psique cel·lular íntima, profunda i absoluta, que denominem psique cel·lular afectiva.
La psique
En els vertebrats, aquestes psiques cel·lulars s’interrelacionen al cervell i es reflecteixen a les activitats de les diferents zones cerebrals, tot constituint la psique de l’organisme o de l’ésser viu.
La psique coordina i expressa les necessitats vitals internes i externes dels cinc grans sistemes orgànics, a través tant de la medul·la espinal o dels nervis raquidis (sobretot, per a les informacions internes) com dels cinc sentits o dels dotze nervis cranials (sobretot, per a les informacions externes).
La psique i l’activitat cerebral no són independents de les diverses activitats de l’organisme de cada ésser viu i dels seus moviments, sinó que està totalment interrelacionada amb ells. És una de las activitats de l’osei.
