La psique humana i el desig
La manifestació de la vida és una alternança constant entre la tensió i la distensió o relaxació. Quan s’atura aquest moviment arriba la mort. Per respondre a les necessitats vitals, tant a les internes com a les externes, s’activa alguna osei sempre en una absoluta interdependència amb la resta d’oseis. A aquesta activació natural, autònoma i autògena, la denominem tensió A. Aquesta tensió es relaxa quan es satisfà la necessitat vital que l’ha originada.
En totes les espècies animals dotades de CVP, la tensió A d’una osei implica l’activació natural i conjunta del seu sistema orgànic, de la seva funció biològica, del seu conjunt de músculs, de la seva zona cerebral i de la seva activitat psíquica específica. Tanmateix, l’activitat psíquica de l’ésser humà té una singularitat especial. Fa un milió d’anys, l’espècie humana va començar a fabricar instruments, i amb aquest fenomen es va posar de manifest l’aparició del brot de consciència o de la consciència.
Una de les conseqüències d’aquest fenomen va ser que l’energia vital ja no es va destinar exclusivament a la simple supervivència del moment, sinó a incrementar la pròpia activitat cerebral i psíquica, amb tanta intensitat, que els éssers humans primitius van triplicar el volum del cervell només en un milió d’anys.
Aquest procés progressiu de conversió energètica va anar acompanyat d’un altre procés, també excepcional i sense precedents en l’evolució de les espècies: l’estabilitat constitucional del cap. El cap humà descansa en equilibri per ell mateix, damunt de l’eix de la CVP, gràcies a l’especial formació horitzontal de l’articulació del crani amb la primera vèrtebra cervical, realitzada en el pla f-e. Aquesta formació es va completar en l’homo sapiens sapiens, fa uns cinquanta mil anys, juntament amb l’alliberament de les mans, amb la postura bípeda, amb l’estructuració circular i horitzontal de la pelvis i amb la utilització de tres punts de suport a la planta dels peus. Aquest conjunt de transformacions, l’englobem en el concepte d’equilibri f-e cranial. Aquestes transformacions van ser la culminació d’un procés evolutiu del sistema nerviós i del cervell, clarament apreciable en els vertebrats. Per primer cop a l’evolució, l’activitat cerebral i psíquica es va poder exercir amb una nitidesa perceptiva i expressiva veritablement única i revolucionària, que ha donat lloc als aprenentatges i a la cultura.
L’equilibri f-e cranial
Aquesta activitat psíquica especial fa que la tensió A de l’ésser humà sigui intensa i complexa en comparació amb la de la resta de les espècies animals. Aquesta activitat psíquica especial, la denominarem desig.
El desig és la representació o expressió complexa de les necessitats vitals de l’organisme en la psique de l’ésser humà, de la seva tensió A, canalitzada en una osei o en una altra, tant en la modalitat activa (+) com en la passiva (–):
| la tensió A vertical | genera | el desig de pensar |
| la tensió A frontal | genera | el desig d’actuar |
| la tensió A lateral | genera | el desig de comunicar-se |
| la tensió A rotatòria | genera | el desig de lluitar |
| la tensió A central | genera | el desig d’estimar |
A causa de la total interconnexió de les cinc oseis:
Quan la tensió A es distribueix a l’osei vertical genera el desig de pensar; el desig d’actuar només mentalment; el desig de comunicar-se fent explicacions; el desig de lluitar amb el raciocini; el desig d’estimar la filosofia pura.
Quan la tensió A es distribueix a l’osei frontal genera el desig d’actuar; el desig de pensar com arribar aviat a una meta; el desig de comunicar-se mitjançant l’èxit dels resultats; el desig de lluitar a través de l’eficàcia de les accions; el desig d’estimar sentir que s’avança.
Quan la tensió A es distribueix a l’osei lateral genera el desig de comunicar-se mitjançant el que és agradable; el desig de pensar com participar en el que està de moda; el desig d’actuar per passar-s’ho bé; el desig de lluitar a través de la bellesa externa; el desig d’estimar sentir-se en companyia.
Quan la tensió A es distribueix a l’osei rotatòria genera el desig de lluitar; el desig de pensar com ampliar o defensar la propietat; el desig d’actuar per vigilar cada detall de la propietat; el desig de comunicar-se mitjançant l’ostentació del poder; el desig d’estimar sentir la grandesa de la propietat.
Quan la tensió A es distribueix a l’osei central genera el desig d’estimar; el desig de pensar en cada membre de la família; el desig d’actuar segons les vibracions internes, que ens portin a sentir les de l’altre o les universals; el desig de comunicar-se tant amb les persones com amb les coses des del nucli del ser; el desig de no lluitar, sinó de confiar o d’odiar.
La manifestació de cada desig implica també “la manifestació d’una intensa susceptibilitat, preocupació i por cap a la possibilitat de la seva no realització”, que s’experimenta en determinada dimensió de la psique espontània.